Avui he estat parlant amb una companya de l´hípica (aqui en teniu una foto) sobre les diferents coses que els homes i les dones esperen de la vida (apart de que tots volen ser feliços, es clar).
Hem arrivat a la conclusió de que l´escriptor Antonio Gala tenía raó. Va dir quelcom semblant a: Com voleu que els homes i les dones s´entenguin si son tant diferents que fins i tot, són de diferent sexe.
Si es que és el que jo dic: gairebé sempre es millor parlar de cavalls ...
Per cert, ja començo a rebre missatges de felicitació de l´any nou. No ho entenc, per quins set sous la gent troba adequat enviar missatges -millor dir, reenviar missatges- que no han escrit ells i que a la vegada, els ha enviat una altre persona i així fins gairebé l´infinit. El problema es que amb les noves tecnologies es massa fàcil: si tinguèssim que escriure el missatge sencer cada cop i diferent per cada destinatari, n´enviariem un 10% dels que enviem ara.
No obstant, com que jo no vull ser menys, desde aqui us felicito a tots l´any nou! Apali!, ja he complert. Ara a celebrar-ho i a gastar pasta, que es molt divertit, si molt divertit, només has de veure mes del normal i riure molt de tot, com si t´estiguessis pixant a cada moment i .... osti tu! acabo de rebre un missatge del meu cosí, diu: "Et felicito els Nadals (va una mica atrassadet, però com que el missatge ho diu) amb un SMS que rebut del President (se suposa que el de la Generalitat) "ESTIMAT AMIGU MEU, PER ESTAS NAVITATS TI DESIT JU MOLTA YOYA, FELICES FESTES" Jose Muntilla" Quina gràcia! Me parto, me troncho i me mondo!
Doncs no, em sembla una falta de respecte per una persona d´origen andalús que s´ho ha currat i ha arrivat a President de la Generalitat, cosa que la majoría de catalans sóm incapaços de fer.
L´altra dia per la ràdio entrevistaven a companys del poble de la seva infància, i parlaven un andalús tant tancat, que no s´entenia res, encara li veies mes mèrit al Monty. Per cert, que el deixin treballar i si ho fa malament el tirem als gossos, però no només perque no sap parlar correctament el català, bé, o perque no sap parlar ...
domingo, 31 de diciembre de 2006
31 de decembre de 2006 ...
Ja quedem menys dies per donar per acabades aquestes festes tant, tant boniques ...
Ahir, el "Querubin" em va demanar amb molta correcció si podía deixar lliure el picadero perque volia veure muntar un àngel. Tal i com m´ho va demanar no li vaig poder dir que no i durant una estona, va tocar el cel amb les mans. El que fa la joventut!
Per cert, si algú no es troba identificat amb el malnom o "mote" que li he possat que m´ho digui i el canviem i si el que no vol es que se´l anomeni de cap manera, també que m´ho digui i el traurem.
Ahir, el "Querubin" em va demanar amb molta correcció si podía deixar lliure el picadero perque volia veure muntar un àngel. Tal i com m´ho va demanar no li vaig poder dir que no i durant una estona, va tocar el cel amb les mans. El que fa la joventut!
Per cert, si algú no es troba identificat amb el malnom o "mote" que li he possat que m´ho digui i el canviem i si el que no vol es que se´l anomeni de cap manera, també que m´ho digui i el traurem.
viernes, 29 de diciembre de 2006
Colla hípica, haviam si s´acaben les festes.
Bé, desde aquí salutacions a tots, a "La parisienne" que esta passant un mal moment però que s´en sortirà perquè es tot un caràcter, molt forta i una mica bruixeta, el "No me toques los cojones, tío" que ha fet canvis molt importants a la seva vida i monta com mai, la "Veterinaria" que respira altres aires però suposo que encara s´enrecorda de nosaltres, la "Sanitaria" que entre les guàrdies, comptar monedes o el que sigui, no se li veu el pèl, el "Cuéntame" sempre tan ben acompanyat però tant ocupat, la "Jacqueline il faut partir" que a aquest pas es guanyarà el títol d´amazona del l´any, la "Parelleta de moda" ves a saber a quin lloc del centroamèrica, el "Fair play" que també ha fet canvis a la seva vida, i que dir de la "Lola", si senyor, la Lola es la Lola, no té malnom, igual que el seu marit el "motard"; que dir del "Sr. Marcet" tant ... senyor, i en Miquel petit que diu que escombri el seu pare, i el "Querubin" sempre de broma i i la "famiglia" Ah, la famiglia! que dir-ne: doncs res, no m´atreveixo ...
Molts canvis ... massa canvis
Una aturada a ratlla, no esta malament.
Feia dies que no podia actualitzar el blog .... havia perdut la contrasenya, però avui, després de probar-ho, molts dies, m´he enracordat de totes les password que havia perdut, es curiós.
El que diu el títol: molts canvis a l´hípica, potser massa canvis. No obstant, mai se sap.
Avui he vist a "Jacqueline il faut partir" ha sortit sola, osti tu! no perdona, pot estar orgullós el seu cavall, es un dels mes ben passejats de l´hípica.
domingo, 10 de diciembre de 2006
Tardor: Rambla de Terrassa
Tardor, a Terrassa. Trista? No, només es la tardor i tots sabem que, almenys fins ara, tard o d´hora, torna a sortir el sol. O no??
domingo, 25 de junio de 2006
Càsum l´olla!!
Dissabte 17 a les 18 hores. Arribo a l´hípica disposat a relaxar-me. El primer que faig es seure a l´ombra amb la "famiglia" (Ah, la famiglia!!) i parlem de coses quotidianes.
No passen ni dèu minuts que arriba la "Jacqueline il faut partir". Ostres!! es veritat, si mig haviem quedat!!
Què, sortim? em diu. Jo, evidenment li dic que frisso per sortir, m´aixeco aparentant cert dinamisme, preparem els cavalls i marxem.
Estic tant tranquil perque haviem sortit abans i SEMPRE haviem anat amb moooolta calma i a més no feia ni 24 hores que el "Querubin" m´havia dit que ella era un dels caps mes ben amoblats de l´hípica.
Mentre travessem la cadena li dic que el dimarts passat vaig galopar al picadero amb certa seguretat, cosa que no m´havia passat mai. Va somriure i un centelleig, que en aquest moment no vaig saber intepretar, va brillar als seus ulls.
Al bosquet d´alzines va dir candorosament -sempre comença igual- Què, fem una galopadeta?
Com no era qüestió de quedar com un fil-fil vaig contestar que cap problema.
Comencen a galopar i, en principi, tot controlat excepte que a mitja galopada em surt la camisa dels pantalons i s´enganxa amb el borrén del darrera i sella i jo semblen d´una peça, com els soldadets de quan era petit.
Acabem de galopar, tot mes o menys controlat i li dic; Què xulo! Es la galopada mes llarga que he fet en me vida!!. Ella em mira amb cara de sorpresa, esclata a riure i diu: Però si això no es res, si acabem de comencar!! Ai, penso jo.
Efectivament, després d´aquella galopada en ve una altre, i una altre, i ... en fi no se quantes, però no pels camins amples, que en passem la tira al pas, no, per camins estrets plens de bardisses ... A mitja excursió ja estaba descamisat, suat, sagnant de la mà dreta i amb una punxa de bardissa de poc menys d´un cm. clavada al cap que em trec discreta i educadament.
Anem cap a la font? em diu. Si, si, contesto jo tot pensant que pararem a descansar una mica i a beure aigua. Doncs no, va ser "visto y no visto" tal com vàrem baixar varem tornar a pujar i tant punt arrivem al camí no dirieu mai que vàrem fer? Doncs si, galopar altre cop.
Mentre galopem ens trobem un pi caigut al mig del camí i una altre cosa que ni m´enracordo que era, podria haver sigut la verge maría i igualment no m´enrecordaria, perque el cavall va tenir que fer dos mig girs en forma de esse per esquivar ambdós obstacles. A la curva següent m´esperaven la "Jacqueline il faut partir" i el "Kaiser", tots dos amb cara de sorpresa i un somriure sorneguer com volent dir: Ostres, han passat ..."
Aquestes alçades a mes de descamisat, suat, sangnat, cansat, ple de fulletes per tot arreu, havia perdut la fusta. No us havia dit que tenia una fusta? Doncs ja no la tinc.
Amb tot això la "Jacqueline il faut partit" miraba el meu aspecte i reia. He dit reia? Es descollonaba!! Tot i que intentaba dir que no es reia de mi si no amb mi, però les fortes riallades no la deixaven acabar de parlar. Del "Kaiser" no tinc res a dir, em sembla que no reia.
En una de les darreres galopades, començo a fer figa i m´adono que l´esbufeg que fan els cavalls, quan galopan una mica cansats, com un "arf, arf", jo el faig mes fort que el meu cavall. Espero que no es noti.
Ja de tornada em diu: no baixem per aqui, seguim recte que farem una última galopada. Còllons amb el cap ben amoblat!! Però que no em veu? Si vaig fet un "ecce homo"!!
Afortunadam .. vull dir, per desgràcia ens trobem un grupet de genets que va al pas i no podem tornar a galopar.
Quan arrivem a l´hípica ella, la "Jacqueline" i ell, el "Kaiser" estan frescos com una rosa, ni han suat! Nosaltres en canvi anem suats -el Menut sembla de color gris- i jo a més, descamisat, sagnant, brut, cansat i per rematar-ho, el cavall s´aixuga el morro amb la meva camisa tacant-me-la tota. Començo a semblar un refugiat.
A l´hípica tothom em diu que què m´ha passat, que què m´ha fet la "Jacqueline il faut partir". Lo millor el que em diu el "Querubin": Que perquè vull torejar a places de 1ª quan sóc de 2ª regional! I la "Jacqueline" riu que riuràs, amb mi, no de mi, diu, el que passa es que jo no reia ...
Això es el que va passar i aixì ho explico. No obstant, va ser una experiéncia extraordinària, mai havia galopat tant !
No passen ni dèu minuts que arriba la "Jacqueline il faut partir". Ostres!! es veritat, si mig haviem quedat!!
Què, sortim? em diu. Jo, evidenment li dic que frisso per sortir, m´aixeco aparentant cert dinamisme, preparem els cavalls i marxem.
Estic tant tranquil perque haviem sortit abans i SEMPRE haviem anat amb moooolta calma i a més no feia ni 24 hores que el "Querubin" m´havia dit que ella era un dels caps mes ben amoblats de l´hípica.
Mentre travessem la cadena li dic que el dimarts passat vaig galopar al picadero amb certa seguretat, cosa que no m´havia passat mai. Va somriure i un centelleig, que en aquest moment no vaig saber intepretar, va brillar als seus ulls.
Al bosquet d´alzines va dir candorosament -sempre comença igual- Què, fem una galopadeta?
Com no era qüestió de quedar com un fil-fil vaig contestar que cap problema.
Comencen a galopar i, en principi, tot controlat excepte que a mitja galopada em surt la camisa dels pantalons i s´enganxa amb el borrén del darrera i sella i jo semblen d´una peça, com els soldadets de quan era petit.
Acabem de galopar, tot mes o menys controlat i li dic; Què xulo! Es la galopada mes llarga que he fet en me vida!!. Ella em mira amb cara de sorpresa, esclata a riure i diu: Però si això no es res, si acabem de comencar!! Ai, penso jo.
Efectivament, després d´aquella galopada en ve una altre, i una altre, i ... en fi no se quantes, però no pels camins amples, que en passem la tira al pas, no, per camins estrets plens de bardisses ... A mitja excursió ja estaba descamisat, suat, sagnant de la mà dreta i amb una punxa de bardissa de poc menys d´un cm. clavada al cap que em trec discreta i educadament.
Anem cap a la font? em diu. Si, si, contesto jo tot pensant que pararem a descansar una mica i a beure aigua. Doncs no, va ser "visto y no visto" tal com vàrem baixar varem tornar a pujar i tant punt arrivem al camí no dirieu mai que vàrem fer? Doncs si, galopar altre cop.
Mentre galopem ens trobem un pi caigut al mig del camí i una altre cosa que ni m´enracordo que era, podria haver sigut la verge maría i igualment no m´enrecordaria, perque el cavall va tenir que fer dos mig girs en forma de esse per esquivar ambdós obstacles. A la curva següent m´esperaven la "Jacqueline il faut partir" i el "Kaiser", tots dos amb cara de sorpresa i un somriure sorneguer com volent dir: Ostres, han passat ..."
Aquestes alçades a mes de descamisat, suat, sangnat, cansat, ple de fulletes per tot arreu, havia perdut la fusta. No us havia dit que tenia una fusta? Doncs ja no la tinc.
Amb tot això la "Jacqueline il faut partit" miraba el meu aspecte i reia. He dit reia? Es descollonaba!! Tot i que intentaba dir que no es reia de mi si no amb mi, però les fortes riallades no la deixaven acabar de parlar. Del "Kaiser" no tinc res a dir, em sembla que no reia.
En una de les darreres galopades, començo a fer figa i m´adono que l´esbufeg que fan els cavalls, quan galopan una mica cansats, com un "arf, arf", jo el faig mes fort que el meu cavall. Espero que no es noti.
Ja de tornada em diu: no baixem per aqui, seguim recte que farem una última galopada. Còllons amb el cap ben amoblat!! Però que no em veu? Si vaig fet un "ecce homo"!!
Afortunadam .. vull dir, per desgràcia ens trobem un grupet de genets que va al pas i no podem tornar a galopar.
Quan arrivem a l´hípica ella, la "Jacqueline" i ell, el "Kaiser" estan frescos com una rosa, ni han suat! Nosaltres en canvi anem suats -el Menut sembla de color gris- i jo a més, descamisat, sagnant, brut, cansat i per rematar-ho, el cavall s´aixuga el morro amb la meva camisa tacant-me-la tota. Començo a semblar un refugiat.
A l´hípica tothom em diu que què m´ha passat, que què m´ha fet la "Jacqueline il faut partir". Lo millor el que em diu el "Querubin": Que perquè vull torejar a places de 1ª quan sóc de 2ª regional! I la "Jacqueline" riu que riuràs, amb mi, no de mi, diu, el que passa es que jo no reia ...
Això es el que va passar i aixì ho explico. No obstant, va ser una experiéncia extraordinària, mai havia galopat tant !
jueves, 11 de mayo de 2006
miércoles, 10 de mayo de 2006
lunes, 24 de abril de 2006
Agulletes, tiretes o em fa mal tot?
No sé com es diu quan et fa mal la musculatura -es un dir- després de fer exercici ... La qüestió es que estic destrossat, em fa mal tot. Si, he dit tot ...La "parisienne" i la seva yegüi m´han deixat per l´arrastre, jo volia continuar explicant la sortida de dissabte, però es que no puc, em fan malt fins i tot les orelles i la neurona de més falla la connexió. No m´enredarà mes. A sobre diu que el "cuéntame" esta encantat de sortir amb ella, pos no sé que li deu donar però el que es jo, nastis de plastis ...
nomestressis@yahoo.es
nomestressis@yahoo.es
domingo, 23 de abril de 2006
Passejant "al pas", si, si....
Ahir a la tarda vaig sortir amb la propietaria de la yegüi creient amb la seva paraula de que només aniriem al pas ....
Al final vàrem ser tres i va començar la sortida. Just haviem creuat la cadena quan ella va dir aquella frase que diu sempre amb cara d´innocent: "Qué, una galopadita ...?" I jo, que no m´agrada mostrar les meves febleses, contesto: Bu.. bueno, però suau he? Dir això i veure els culs i les ferradures del darrera dels seus dos cavalls, va ser tot una. A tota pastilla es van fotre. Els que teòricament es tenien que preocupar de mi, es van picar entre ells!! Jo, millor dit, el meu cavall, galopant també darrera d´ells perquè ell -no jo- va decidir no ser menys. Lo xulo era que jo galopaba agafant les regnes amb una sola mà, com un vaquero autèntic ... la trista realitat era que ho feia perquè necessitaba l´altra mà per agafar-me a la sella i intentar no caure. Finalment, em vaig tragar l´orgull i els vaig demanar que paressin. Va i em diu ella: "Que te ha parecido el trotecito largo que hemos hecho?" M´ecasum tot! "trotecito largo??" En me vida havia vist uns cavalls galopar d´aquella manera!.
Al final vàrem ser tres i va començar la sortida. Just haviem creuat la cadena quan ella va dir aquella frase que diu sempre amb cara d´innocent: "Qué, una galopadita ...?" I jo, que no m´agrada mostrar les meves febleses, contesto: Bu.. bueno, però suau he? Dir això i veure els culs i les ferradures del darrera dels seus dos cavalls, va ser tot una. A tota pastilla es van fotre. Els que teòricament es tenien que preocupar de mi, es van picar entre ells!! Jo, millor dit, el meu cavall, galopant també darrera d´ells perquè ell -no jo- va decidir no ser menys. Lo xulo era que jo galopaba agafant les regnes amb una sola mà, com un vaquero autèntic ... la trista realitat era que ho feia perquè necessitaba l´altra mà per agafar-me a la sella i intentar no caure. Finalment, em vaig tragar l´orgull i els vaig demanar que paressin. Va i em diu ella: "Que te ha parecido el trotecito largo que hemos hecho?" M´ecasum tot! "trotecito largo??" En me vida havia vist uns cavalls galopar d´aquella manera!.
jueves, 2 de marzo de 2006
Per fi! Després d´una espera que se m´ha fet interminable he aconseguit una connexió de banda ampla per accedir a internet. No se que vol dir exactament ni m´importa, la qüestió es que tinc, diuen els tècnics, una ampla de banda que no me´l acabo, que passa tot i que puc baixar arxius molt pesats. La veritat es que no se com pot ser pesada una cosa que va per uns cables tant prims, però si ells ho diuen!
Son les vuit del matí i acabo d´arribar al despatx. Esta tot molt tranquil i silenciós, enjego l´ordinador i comença el “run-run” del ventilador. Primera sorpresa: ja no sento els pitus del modem al connectar-se. Els trobare a faltar, eren com un preludi o jocs preliminars de quelcom més intens: navegar per internet.
S´em obra l´explorador que tinc per defecte l´explorer, quan pugui mirare de passar-me al firefox www.mozilla-europe.org/es/products/firefox/ que diuen que es de programari lliure, tampoc se exactament que vol dir però es veu que depens menys del quasi-monopoli que es Microsoft.
Com a pàgina d´inici s´obre el cercador Google http://www.google.es/ tot i que d´avegades faig servir l´Altavista http://es.altavista.com/ . Tinc una sensació de vertigen, es com abocar-se a una finestra desde on es pot veure tot l univers. Què busco? Bases de dades inmenses, la biblioteca del Congrés dels E.E.U.U. (i que i foto jo allà?) el Tribunal Suprem, doctrina .... després d´uns instants debatent-me en el dubte ho aconsegueixo: nomes dues paraules: Pamela Anderson. www.pamelaanderson.com/ no esta malament però potser no en hi ha per tant. El disseny de la pàgina es cutre amb ganes.
Vaig a llegir el correu electrònic, però mentre vaig rebent missatges, aprofito per llegir la premsa i obro les pàgines de vilaweb www.vilaweb.com/, www.lavanguardia.es/, www.elperiodico.com/default.asp, www.lemonde.fr/, www.mirror.co.uk/ i www.washingtonpost.com/ , dels escrits en anglès no entenc un borrall però farda, dels altres, miro per sobre els titulars. De fet tots s´asemblen. M´entretinc en un article de El Periodico que diu que abans de final d´any ens podrem comunicar electrònicament amb els jutjats, si home, i que més!
Arriva la secretària, que es una incondicional de http://www.secretariaplus.es/ i em recorda que vàrem quedar que avui preparariem un monitori contra un deutor que viu a Fregenal de la Sierra, però on dimonis cau això?
Torno al Google i poso el nom complert del poble entre cometes i del resultat dedueixo que es a la provincia de Badajoz. Ara em connecto a www.justicia.es/portal/public/_s.155/250 i trobo l´adreça de l´únic jutjat de 1ª instància que hi ha, el telèfon, el fax i el codi postal. No està malament, ens anem situant. Per trobar un Procurador dels Tribunals, vaig a www.cgpe.es/demarcacion.aspx i trobo que hi ha tres profesionals exercents, totes dones i les tres tenen mòvil i correu electrònic, en trio una a l´atzar i aquesta tarda la truco a través de l´ordinador amb el programa http://www.voipbuster.com/ amb el que puc fer trucades quasi de franc a tota Europa. Depèn de la conversa en trio una altre.
Com que tinc l´adreça del deutor la vull confirmar i consulto www.blancas.paginasamarillas.es/ Tinc sort, l´adreça es correcte i ara, a més seu el seu número de telèfon i el seu codi postal. També veig que té un altre telèfon a una altre adreça a un poble també de Badajoz que es diu Higuera La Real, torno al Google, poso el nom d´aquest poble entre cometes a continuació afegeixo “mapa” i li dic que només em trobi imatges: no falla, surten quatre mapes i m´en adono que es al costat de Fregenal de la Sierra. Per anar adelantant consulto la pàgina www.registradores.org:444/propiedad/propiedad.jsp i amb el DNI del deutor busco inmobles del que pugui ser titular. M´en surten tres. Les demano i, en un parell de dies com a molt (d´avegades en dues o tres hores) tindré el resultat.
Aprofitant que haig d´anar a una reunió a Barcelona, vull comprar-li roba a la meva dona, d´aquella que els hi regalem els homes a elles però la disfrutem més nosaltres ... M´han recomanat una botiga però només sé que es diu boudoir o quelcom així. El Google em torna a ajudar, trobo http://www.leboudoir.net/ que es al carrer Canuda, número 21, m´agrada el que veig i a més el disseny de la pàgina es original. Per assegurar-me de saber-hi anar miro el mapa de la pàgina de l´Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.es/ i em situo, i a més vaig a www.qdq.com/ i consulto el “callejero fotogràfico” i miro la foto de la façana. Ara sé perfectament on es i quina pinta té.
Consulto la pàgina dels catalans www.fgc.es/ i veig que tinc el temps just per agafar el tren.
Son les vuit del matí i acabo d´arribar al despatx. Esta tot molt tranquil i silenciós, enjego l´ordinador i comença el “run-run” del ventilador. Primera sorpresa: ja no sento els pitus del modem al connectar-se. Els trobare a faltar, eren com un preludi o jocs preliminars de quelcom més intens: navegar per internet.
S´em obra l´explorador que tinc per defecte l´explorer, quan pugui mirare de passar-me al firefox www.mozilla-europe.org/es/products/firefox/ que diuen que es de programari lliure, tampoc se exactament que vol dir però es veu que depens menys del quasi-monopoli que es Microsoft.
Com a pàgina d´inici s´obre el cercador Google http://www.google.es/ tot i que d´avegades faig servir l´Altavista http://es.altavista.com/ . Tinc una sensació de vertigen, es com abocar-se a una finestra desde on es pot veure tot l univers. Què busco? Bases de dades inmenses, la biblioteca del Congrés dels E.E.U.U. (i que i foto jo allà?) el Tribunal Suprem, doctrina .... després d´uns instants debatent-me en el dubte ho aconsegueixo: nomes dues paraules: Pamela Anderson. www.pamelaanderson.com/ no esta malament però potser no en hi ha per tant. El disseny de la pàgina es cutre amb ganes.
Vaig a llegir el correu electrònic, però mentre vaig rebent missatges, aprofito per llegir la premsa i obro les pàgines de vilaweb www.vilaweb.com/, www.lavanguardia.es/, www.elperiodico.com/default.asp, www.lemonde.fr/, www.mirror.co.uk/ i www.washingtonpost.com/ , dels escrits en anglès no entenc un borrall però farda, dels altres, miro per sobre els titulars. De fet tots s´asemblen. M´entretinc en un article de El Periodico que diu que abans de final d´any ens podrem comunicar electrònicament amb els jutjats, si home, i que més!
Arriva la secretària, que es una incondicional de http://www.secretariaplus.es/ i em recorda que vàrem quedar que avui preparariem un monitori contra un deutor que viu a Fregenal de la Sierra, però on dimonis cau això?
Torno al Google i poso el nom complert del poble entre cometes i del resultat dedueixo que es a la provincia de Badajoz. Ara em connecto a www.justicia.es/portal/public/_s.155/250 i trobo l´adreça de l´únic jutjat de 1ª instància que hi ha, el telèfon, el fax i el codi postal. No està malament, ens anem situant. Per trobar un Procurador dels Tribunals, vaig a www.cgpe.es/demarcacion.aspx i trobo que hi ha tres profesionals exercents, totes dones i les tres tenen mòvil i correu electrònic, en trio una a l´atzar i aquesta tarda la truco a través de l´ordinador amb el programa http://www.voipbuster.com/ amb el que puc fer trucades quasi de franc a tota Europa. Depèn de la conversa en trio una altre.
Com que tinc l´adreça del deutor la vull confirmar i consulto www.blancas.paginasamarillas.es/ Tinc sort, l´adreça es correcte i ara, a més seu el seu número de telèfon i el seu codi postal. També veig que té un altre telèfon a una altre adreça a un poble també de Badajoz que es diu Higuera La Real, torno al Google, poso el nom d´aquest poble entre cometes a continuació afegeixo “mapa” i li dic que només em trobi imatges: no falla, surten quatre mapes i m´en adono que es al costat de Fregenal de la Sierra. Per anar adelantant consulto la pàgina www.registradores.org:444/propiedad/propiedad.jsp i amb el DNI del deutor busco inmobles del que pugui ser titular. M´en surten tres. Les demano i, en un parell de dies com a molt (d´avegades en dues o tres hores) tindré el resultat.
Aprofitant que haig d´anar a una reunió a Barcelona, vull comprar-li roba a la meva dona, d´aquella que els hi regalem els homes a elles però la disfrutem més nosaltres ... M´han recomanat una botiga però només sé que es diu boudoir o quelcom així. El Google em torna a ajudar, trobo http://www.leboudoir.net/ que es al carrer Canuda, número 21, m´agrada el que veig i a més el disseny de la pàgina es original. Per assegurar-me de saber-hi anar miro el mapa de la pàgina de l´Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.es/ i em situo, i a més vaig a www.qdq.com/ i consulto el “callejero fotogràfico” i miro la foto de la façana. Ara sé perfectament on es i quina pinta té.
Consulto la pàgina dels catalans www.fgc.es/ i veig que tinc el temps just per agafar el tren.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
