Homes, dones i .... cavalls.

Avui he estat parlant amb una companya de l´hípica (aqui en teniu una foto) sobre les diferents coses que els homes i les dones esperen de la vida (apart de que tots volen ser feliços, es clar).
Hem arrivat a la conclusió de que l´escriptor Antonio Gala tenía raó. Va dir quelcom semblant a: Com voleu que els homes i les dones s´entenguin si son tant diferents que fins i tot, són de diferent sexe.

Si es que és el que jo dic: gairebé sempre es millor parlar de cavalls ...

Per cert, ja començo a rebre missatges de felicitació de l´any nou. No ho entenc, per quins set sous la gent troba adequat enviar missatges -millor dir, reenviar missatges- que no han escrit ells i que a la vegada, els ha enviat una altre persona i així fins gairebé l´infinit. El problema es que amb les noves tecnologies es massa fàcil: si tinguèssim que escriure el missatge sencer cada cop i diferent per cada destinatari, n´enviariem un 10% dels que enviem ara.

No obstant, com que jo no vull ser menys, desde aqui us felicito a tots l´any nou! Apali!, ja he complert. Ara a celebrar-ho i a gastar pasta, que es molt divertit, si molt divertit, només has de veure mes del normal i riure molt de tot, com si t´estiguessis pixant a cada moment i .... osti tu! acabo de rebre un missatge del meu cosí, diu: "Et felicito els Nadals (va una mica atrassadet, però com que el missatge ho diu) amb un SMS que rebut del President (se suposa que el de la Generalitat) "ESTIMAT AMIGU MEU, PER ESTAS NAVITATS TI DESIT JU MOLTA YOYA, FELICES FESTES" Jose Muntilla" Quina gràcia! Me parto, me troncho i me mondo!

Doncs no, em sembla una falta de respecte per una persona d´origen andalús que s´ho ha currat i ha arrivat a President de la Generalitat, cosa que la majoría de catalans sóm incapaços de fer.

L´altra dia per la ràdio entrevistaven a companys del poble de la seva infància, i parlaven un andalús tant tancat, que no s´entenia res, encara li veies mes mèrit al Monty. Per cert, que el deixin treballar i si ho fa malament el tirem als gossos, però no només perque no sap parlar correctament el català, bé, o perque no sap parlar ...

31 de decembre de 2006 ...

Ja quedem menys dies per donar per acabades aquestes festes tant, tant boniques ...

Ahir, el "Querubin" em va demanar amb molta correcció si podía deixar lliure el picadero perque volia veure muntar un àngel. Tal i com m´ho va demanar no li vaig poder dir que no i durant una estona, va tocar el cel amb les mans. El que fa la joventut!

Per cert, si algú no es troba identificat amb el malnom o "mote" que li he possat que m´ho digui i el canviem i si el que no vol es que se´l anomeni de cap manera, també que m´ho digui i el traurem.

Amazona pèlroja

Com a foto espontànea no esta gens malament, no?

Colla hípica, haviam si s´acaben les festes.

Bé, desde aquí salutacions a tots, a "La parisienne" que esta passant un mal moment però que s´en sortirà perquè es tot un caràcter, molt forta i una mica bruixeta, el "No me toques los cojones, tío" que ha fet canvis molt importants a la seva vida i monta com mai, la "Veterinaria" que respira altres aires però suposo que encara s´enrecorda de nosaltres, la "Sanitaria" que entre les guàrdies, comptar monedes o el que sigui, no se li veu el pèl, el "Cuéntame" sempre tan ben acompanyat però tant ocupat, la "Jacqueline il faut partir" que a aquest pas es guanyarà el títol d´amazona del l´any, la "Parelleta de moda" ves a saber a quin lloc del centroamèrica, el "Fair play" que també ha fet canvis a la seva vida, i que dir de la "Lola", si senyor, la Lola es la Lola, no té malnom, igual que el seu marit el "motard"; que dir del "Sr. Marcet" tant ... senyor, i en Miquel petit que diu que escombri el seu pare, i el "Querubin" sempre de broma i i la "famiglia" Ah, la famiglia! que dir-ne: doncs res, no m´atreveixo ...

Molts canvis ... massa canvis

Una aturada a ratlla, no esta malament.

Feia dies que no podia actualitzar el blog .... havia perdut la contrasenya, però avui, després de probar-ho, molts dies, m´he enracordat de totes les password que havia perdut, es curiós.

El que diu el títol: molts canvis a l´hípica, potser massa canvis. No obstant, mai se sap.

Avui he vist a "Jacqueline il faut partir" ha sortit sola, osti tu! no perdona, pot estar orgullós el seu cavall, es un dels mes ben passejats de l´hípica.

Tardor: Rambla de Terrassa

Tardor, a Terrassa. Trista? No, només es la tardor i tots sabem que, almenys fins ara, tard o d´hora, torna a sortir el sol. O no??