Vacaciones en la Mutua de Terrassa

Debido a un problema grave de salud, el  lunes día 31/07/2017 ingresé en el Hospital Universitario Mutua de Terrassa. Tras varias horas de quirófano, en una operación de mucho riesgo y muchas más de reanimación, volví a la vida en la planta 5ª del hospital, donde se encuentra la unidad de semi-críticos. La verdad es que, en mi caso, lo de "semi" sobraba porque yo estaba crítico total.

La última cara que ví antes de entrar en el quirófano y la primera al subir de reanimación fué la de mi amada esposa Anna, tal y como ella me prometió. A Anna debo agradecer los cuidados que me prestó durante los 25 días siguientes que duró el ingreso y disculparme por la tortura a que la sometí durante el mismo periodo de tiempo, con mis constantes, e incluso obsesivas, peticiones. T'estimo Anna. Encara que d'avegades em costi d'expressar-ho.

También quiero dar las gracias a Viky, que se quedó dos noches conmigo para que su madre pudiera descansar. A Lorena por su alegría contagiosa y por la botella de agua de mar que me trajo un día que fue a la playa, ¡ Eso fue un puntazo Lore!. A mi hijo Miquel por estar pendiente de mi incluso cuando se encontraba lejos. Sé que todos me dirán que no hace falta que les agradezca nada, que lo han hecho de corazón, pero lo digo porque lo siento.

Anna, aquella nit que em pensava que em moria, et vaig agafar la mà i en prou feines vaig xiuxiuejar unes paraules que tu vas entendre que eren "T'estimo" i després jo t'he dit sempre que el que vaig pronunciar era "tinc calor", doncs tenies raó tu. T'ho vaig dir per si eren les meves últimes paraules! Veritablement, aquell dia em sentía molt fotut!

Por supuesto, un agradecimiento inmenso al equipo de cirujanos y el personal del quirófano que salvan vidas dariamente. Igualmente, a los doctores de unidad de semi-criticos.

Finalmente, aunque no porque sea menos importante, al personal de enfermería y auxiliares: Anna, un ejemplo de profesionalidad, Mireia, Berta, Cristina, Víctor, Lluís, Nerea, Noemí, Laura, Abigail y otros muchos de los que lamentablemente me olvido.

Hasta aquí este blog. Las anécdotas, en los siguientes, que las hay y muchas!

Cloenda Fira del cavall

M´han dit que el número de la sardana amb el jale i la J. al mig de la pista, va posar al públic dret i aplaudint!!!

Llàstima no ho vaig veure!! si algú en te imatges que les passi, s.v.p.

FELICITATS J.!!!!

Un altre cop .....?

Però com es possible? Que t´enganyin un cop, pot ser .... que t´enredin dos vegades, ja sona a broma pesada .... però que t´enganyin TRES COPS? ja és increible!!!!

Diumenge vaig sortir amb "Jacqueline il faut partir" i al tornar ens vàrem trobar amb "La Parisienne". Jo devia estar distret o m´havia tocat massa el sol, però resulta que vaig quedar amb ella per dimarts .... si, va ser un acte lliure i sense coacció, ja ho sé ....

Abans de sortir del despatx, com anava una mica enraderit, la vaig trucar i li vaig dir que anés passant que ja ens trobariem, si mes no de tornada ...

Em vaig enraderir més per raons que no venen al cas i quan vaig arribar a l´hípica, mitja hora mes tard del que haviem quedat, estaba convençut que no muntaría .... si, si, vet aqui que el primer que em diu el "Querubín" es que m´ha preparat el cavall, ja que li han dit que jo aniria amb moltes presses ..... Presses, jo!! que quan vaig a l´hipica només vull tranquilitat!!

Bé, munto i em dic a mi mateix: vaig xino xano i quan torni La Parisienne me la trobaré i tornarem junts ..." Siiii, segur que si. Quan estaba pels horts em sona el mòbil i es "La Parisienne", diu que es a d´alt de la pujada i que està amb "Angelface", i que m´esperen.....

He begut oli!! No està sola!! ara es pitjor, es molt mes dificil de controlar!!. Bé, no perdem els nervis, al cap i a la fi, l´"Angelface" es novata, no?

Vaig pujant al trot per no fer-les esperar, pensant que m´ho tindrien en compte .... fins que me les trobo.

Ens saludem, i comencem a pujar cap al destí previst: la font del Sr. Ramón, perquè quan n´em parlat abans hem quedat que la del Troncò queda massa lluny per anar-hi ... o això pensava jo.

Als cinc minuts .... ho juro, no havia passat més temps! "La Parisienne" diu amb aquella veu innocent que la caracteritza: "Que, fem un trotet??" I ja hi som, perquè d´arrera el trotet ve la galopadeta ... Aquest primer cop, m´aguanto bastant bé ....Quan parem, aprofitem per fer unes fotos amb posturetes de "La Parisienne" inversemblants sobre de la yegüi y al final .... resulta que estaba fent videos en comptes de fotos ...







Una altre galopadeta!! aquest cop anaba segon i quan el meu cavall frena de cop, gairebé caig del cavall per davant .... I l´Angelface us preguntareu? Doncs galopant més contenta que una avellana!!! Us ben asseguro que és de la mateixa escola que La Parisienne!!!!

Els consells de La Parisienne impagables: "Aprieta las piernas, no te caigas y galopa corto y largo" no et fot!!!! Això ja ho sé jo!!!

Al final, evidentment, varem arribar a la font del Troncó i si ens descuidem a mig camí de Rellinars!!

Varem beure aigua, varem destrossar una mica el Parc Natural (portavem estraperlo de menta i romaní) i finalment, vem tornar .... això si, la tornada va ser tranquila ...(com em devien veure ...) Ara, deixa-la anar sòla a l´Angelface!!

Es curiós, totes les noies de l´hípica son maques i fan cares de bones nenes, però quan torno de muntar amb elles, vinc suat, acalorat, vermell amb la camisa per fora i cansat .... qualsevol diria que hem fet altres coses en comptes de muntar a cavall.

Us penjaré algún dels videos que l´artista de La Parisienne va fer .... pensant-se que tiraba fotos.

Escaramuzas Mejicanas!

Esport equestre que es practica a Mêxic!!

Fira del cavall de Barberà del Vallès

Si voleu veure alguns videos de la fira del cavall d´aquest any, cliqueu AQUI



TAMBÉ PODEU CLICAR A AQUESTA LINIA (va al mateix lloc ....)

El/la conneixeu??

Mireu que m´han enviat!!

Una companya de l´hípica (moltes grácies, bonica) m´ha enviat això,, es una passada!